Estressor

Un estressor o factor d'estrès és un agent químic o biològic, una condició ambiental, un estímul extern o un esdeveniment considerat com causant estrès a un organisme.^[1] Psicològicament parlant, un estressor pot ser un esdeveniment o un entorn que l'individu consideri exigent, desafiant i/o amenaçador amb la seguretat individual.^[2]

Els esdeveniments o objectes que poden desencadenar estrès poden incloure:

factors d'estrès ambiental (hipotèrmia o hipertèrmia, nivells de so elevats, sobre-il·luminació, aglomeracions)
esdeveniments d'estrès diaris (per exemple, trànsit, perdre les claus, diners, qualitat i quantitat d'activitat física)
canvis vitals (per exemple, divorci, dol)
estressors del lloc de treball (per exemple, alta demanda de treball, baix control del treball, esforços repetits o sostinguts, esforços contundents, postures extremes, trastos d'oficina^[3])
estressors químics (per exemple, tabac, alcohol, altres drogues)
estressors socials (per exemple, exigències socials i familiars)

Els estressors poden provocar, internament, respostes físiques, químiques i mentals. Els estressors físics produeixen tensions mecàniques sobre la pell, els ossos, els lligaments, els tendons, els músculs i els nervis que provoquen deformació dels teixits i (en casos extrems) destrucció del teixit. Les tensions químiques també produeixen respostes biomecàniques associades amb el metabolisme i la reparació de teixits. Els estressants físics poden produir dolor i deteriorar el rendiment laboral. El dolor i deteriorament crònics que requereixen atenció mèdica poden derivar d'estressors físics extrems o d'un temps de recuperació insuficient entre exposicions successives.^[4]^[5] Un estudi recent demostra que el desordre físic a l'oficina podria ser un exemple d'estressor físic en un entorn laboral.^[3]

Els estressors també poden afectar el funcionament i el rendiment mental.

↑ Sato, Tadatoshi; Yamamoto, Hironori; Sawada, Naoki; Nashiki, Kunitaka; Tsuji, Mitsuyoshi Toxicology, 227, 3, octubre 2006, pàg. 248–261. DOI: 10.1016/j.tox.2006.08.009. PMID: 16962226.
↑ Deckers, Lambert (2018). Motivation Biological, Psychological, and Environmental. New York, NY: Routledge. pp. 208-212. ISBN 978-1-138-03632-1
↑ ^3,0 ^3,1 Roster, Catherine A.; Ferrari, Joseph R. Environment and Behavior, 13-01-2019, pàg. 001391651882304. DOI: 10.1177/0013916518823041. ISSN: 0013-9165.
↑ National Research Council. Musculoskeletal Disorders and the Workplace: Low Back and Upper Extremities. Washington, DC: The National Academies Press. National Academy Press, 2001, p. 512. ISBN 0-309-07284-0.
↑ National Research Council. Work-Related Musculoskeletal Disorders: Report, Workshop Summary, and Workshop Papers. National Academy Press, 199, p. 240. ISBN 0-309-06397-3 [Consulta: 27 abril 2020]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.

[1] Sato, Tadatoshi; Yamamoto, Hironori; Sawada, Naoki; Nashiki, Kunitaka; Tsuji, Mitsuyoshi Toxicology, 227, 3, octubre 2006, pàg. 248–261. DOI: 10.1016/j.tox.2006.08.009. PMID: 16962226.

[:0-2] Deckers, Lambert (2018). Motivation Biological, Psychological, and Environmental. New York, NY: Routledge. pp. 208-212. ISBN 978-1-138-03632-1

[Roster_001391651882304-3] 3,0 ^3,1 Roster, Catherine A.; Ferrari, Joseph R. Environment and Behavior, 13-01-2019, pàg. 001391651882304. DOI: 10.1177/0013916518823041. ISSN: 0013-9165.

[4] National Research Council. Musculoskeletal Disorders and the Workplace: Low Back and Upper Extremities. Washington, DC: The National Academies Press. National Academy Press, 2001, p. 512. ISBN 0-309-07284-0.

[5] National Research Council. Work-Related Musculoskeletal Disorders: Report, Workshop Summary, and Workshop Papers. National Academy Press, 199, p. 240. ISBN 0-309-06397-3 [Consulta: 27 abril 2020]. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]